Les enquestes electorals. Quins elements del disseny metodològic determinen la interpretació dels resultats?

Us deixo amb un article que vaig escriure per la gent de la Xarxa del Perfil de la Ciutat. Aquesta xarxa està formada per tècnics de l'administració municipal que treballen per elaborar indicadors que ens permetin obtenir diferents perfils de cada ciutat (social, econòmic, medioambiental, demogràfic,etc...)

Aquí teniu una part de l'article, si el voleu consultar complet hi podeu accedir al següent enllaç:
Perfil Ciutat

Quant s’acosta una campanya electoral els mitjans de comunicació i centres d’estudis públics ens bombardegen d’enquestes per conèixer la intenció de vot. Aquestes tenen l’objectiu de donar un pronòstic sobre que passarà el dia oficial de les eleccions. Si les observem totes com a conjunt podem extreure’n i conèixer quines són les dinàmiques que es repeteixen i, per tant, ens permeten parlar de la  tendència de vot per a cada partit.

Però la intenció de parlar de les enquestes electorals és perquè la gran majoria de persones, i absolutament tots els mitjans de comunicació i tots els partits polítics, llegeixen totes les enquestes com si aquestes fossin i s’haguessin dissenyat metodològicament igual. No tots els sondejos electorals són iguals. No tots representen de la mateixa manera l’univers o població d’anàlisi (en el cas de les enquestes electorals es refereix al conjunt de la població cridada a votar), no totes les enquestes determinen o tenen el mateix marge d’error, i no totes tenen el mateix nivell de confiança i grau d’homogeneïtat.

A part, hi ha altres elements de les enquestes electorals que no es determinen per qüestions estadístiques o una visió d’investigació quantitativa,  sinó que es determinen sota criteris qualitatius i interpretables, com són l’anomenada “cuina” i de quina manera es formulen determinades preguntes als entrevistats.

L’objectiu d’aquest article és destacar els elements més importants en el disseny metodològic d’aquest tipus d’enquestes, ja que aquests són els que determinen, o haurien de determinar, la seva interpretació posterior. Dels diversos elements, i per no cansar al lectors, en destaco quatre: l’elecció de la mostra, el disseny del qüestionari, com formulen els entrevistadors les preguntes i l’anomenada “cuina”.  D’aquests, tres són controlables i normalment consultables per tenir en compte alhora d’interpretar els resultats. Un d’ells, la manera com es formulen les preguntes als enquestats, no la podem conèixer de cap de les maneres, tot i que es pot  determinar si es dirigeixen o no les respostes.