Estem vivint un canvi social envers com veiem Espanya?

La crisi ha provocat que entri a l’agenda política i social del país el debat sobre l’organització territorial de l’Estat Espanyol, en concret per dues vessants: per una banda, el debat del finançament i la gestió dels impostos, per l’altra les competències de cada administració i què pot fer i què no. Tot per combatre un factor que la crisi ens ha situat sobre la taula, el dèficit públic, provocat per una elevada despesa i la dificultat de trobar noves fonts d’ingressos.

Per aportar algunes dades i reflexions al debat, aquest article intenta respondre a preguntes com:  socialment està existint una onada recentralitzadora a Espanya? Està canviant la visió de la societat espanyola sobre l’Estat de les autonomies? O és simplement una imposició política que no correspon als canvis en les percepcions ciutadanes? No fa gaire el CIS va publicar el baròmetre d’opinió de juliol on preguntava sobre aquesta qüestió. 

El més interessant és poder veure una evolució dels posicionaments dels espanyols respecte a aquesta qüestió, de manera que als resultats del baròmetre de juliol passat he inclòs els dos Baròmetres autonòmics (amb mostres representatives a cada CCAA) realitzats el desembre de 2005 i el març de 2010 respectivament. 

Fórmules d'organització territorial de l'Estat Espanyol. Preferències socials
	Barómetro autonómico (I) Dic. 2005	barómetro autonómico (II) Mar. 2010	Barómetro Julio 2012
1. Un Estado con un único gobierno central sin autonomías	8,7%	14,1%	21,9%
2. Un Estado en el que la CCAA tengan menor autonomía que en la actualidad	(no apareix com a resposta)	11,2%	17,1%
3. Un Estado con CCAA como en la actualidad	51,4%	42,3%	30,8%
4. Un Estado en el que las CCAA tengan mayor autonomía que en la actualidad	26,3%	16,6%	12,3%
5. Un Estado en que se reconociese a las CCAA la posibilidad de convertirse en estados independientes	6,6%	6,5%	8,9%
No Sabe	5,9%	8,1%	7,2%
No Contesta	1,2%	1,2%	1,7%
Total	100%	100%	100%

Font: Centro de Investigaciones Sociológicas

Els resultats són clars, 1 de cada 5 espanyols defensa  la visió centralista més radical: Estat únic sense autonomies. Aquesta opció ha guanyat molt pes en els últims anys. Mentre el 2005 només un 8,7% defensaven aquesta postura, ara arriben gaire bé al 22%. El més destacat és que en tan sols dos anys aquesta perspectiva ha crescut considerablement, en concret, un 7,8% més de suport social.

Si sumem les diferents respostes podem parlar de 3 tendències ben diferenciades: la tendència centralista, la sobiranista i l’autonomista. Veiem com han evolucionat entre 2005 i 2012 en el següent gràfic:

És obvi que els defensors de l’estat de les autonomies van a la baixa, sobretot pel gran augment de les tendències centralitzadores. Observeu com l’any 2005  la meitat dels ciutadans espanyols defensaven el model autonòmic, ara aquests s’han reduït fins a representar tan sols un terç. Cal dir que al baròmetre de 2005 no apareixia l’opció de menys autonomia,  provocant, segurament, que més gent digués que defensava l’estat de les autonomies abans de dir estat únic i centralitzat.

També té importància el que està passant  en el global dels defensors de tendències més sobiranistes. Tot i el seu descens en els últims anys (passant del 32,9% al 21,2% en 7 anys) aquest ve determinat pels ciutadans que defensen altres fórmules diferents a l’Estat propi, com pot ser el federalisme. En canvi, les postures més independentistes guanyen suport passant del 6,6% al 8,9% entre 2005 i 2012 (fet destacable, ja que les enquestes s’han fet a tot el territori espanyol).

A mode de conclusió

Els principals estudis sociològics del CIS sobre aquesta qüestió evidencien l’enfortiment de les posicions “recentralitzadores”. Però també s’observa que, tot i parlar d’enquestes realitzades a totes les CCAA, els defensors de la independència d’algunes autonomies creixen. Per tant, la resposta a una onada recentralitzadora és l’increment d’un posicionament més  independentista. Aquestes són dades que deixen molt tocats(sempre parlant a nivell de suport social) els postulats autonomistes i d’altres fórmules descentralitzadores com poden ser les federals o confederals.

Aquesta situació es reflexa perfectament si analitzem el cas de Catalunya a partir de l’evolució dels baròmetres d’opinió del CEO, on la societat catalana cada cop es pronuncia més pròxima a les tesis sobiranistes. Del cas català, i el seu impacte en els partits polítics (sobretot el cas més paradoxal i complicat com el del PSC) en parlarem en propers articles.